Venècia
Venècia és una ciutat única i peculiar, on el màxim atractiu que s'hi pot trobar és al carrer.
El fet de passejar pels estrets carrerons i travessar els innumerables ponts és del tot gratificant.
És una ciutat petita, que majoritàriament viu del turisme, cosa que sempre té punts forts i punts dèbils.
Punts forts com que ofereix de tot a qualsevol hora, que està ben indicada tot i el caos de carrerons i canals, i que si et desorientes es ben senzill poder trobar algú que t'indiqui el bon camí, o fins i tot t'acompanyi al teu destí. Saben cuidar al turista, ben conscients de la importància econòmica que representa per a ells.
Com a punts dèbils destaquen els preus abusius, és important fixar-se bé en les cartes de preus penjades a l'exterior dels restaurants, bars i cafeteries, per no tenir disgustos inesperats...
Amb el tema de les compres és imprescindible comparar preus entre comerços, hi ha variacions de fins el triple i quàdruple de preu del mateix producte entre uns i altres llocs. Els atractius turístics forçats o directament ficticis també existeixen, museus sense cap mena d'interès, visites guiades, menús de degustació, etc.. per resoldre aquest tema una bona guia ens serà de gran ajuda.
Planificació:
-Vol Ryanair Girona - Treviso 67€/persona anada i tornada.
- Locanda Giovanni e Paolo, habitació bàsica quàdruple 58.5€/persona per les 3 nits.
Divendres 3 de desembre de 2010:
Vam sortir a les 15:45 de Girona , tallant just per la vaga dels controladors. La durada del vol va ser d'1 hora i 15 minuts. En arribar a Treviso vam agafar el bus que ens va traslladar fins a Venècia, el recorregut és d'uns 45 minuts i el bitllet d'anada i tornada val 9€.
Un cop a Venècia, ja de fosc, vam optar per agafar el Vaporetto per apropar-nos a l'hotel, el preu del bitllet per una persona més una maleta és de 6,5€, caríssim si es té en compte que és un transport públic i que els recorreguts es poden fer perfectament caminant.
A l'hotel ens vam emportar una grata sorpresa, l'habitació estava molt bé, neta, i a més disposava d'una cuina, sense gas per poder-hi cuinar això si, però amb tots els estris necessaris per poder-la utilitzar com a apartament, amb nevera, taula i cadires, plats, gots etc... Ens va servir de gran ajuda per estalviar amb el tema dels àpats i per passar-hi algunes hores de mal temps i descansar.
Dissabte 4 de desembre de 2010:
El dissabte ens vam llevar amb "l'acqua alta", un fenomen provocat per la pujada de la marea, i que inunda literalment la ciutat, en aquests casos és obligatori anar amb botes d'aigua, ja que en algunes zones vam trobar fins a 30 cm d'aigua ben bé. No és difícil trobar botes en qualsevol botiga, per uns 15-20€.
Per evitar les zones amb més aigua s'instal·len unes plataformes en alguns carrers per tal de que la gent circuli, tot i que amb dificultats.
Durant el matí ens vam dedicar a visitar la zona de la Plaça i la Basílica de San Marco, també altres esglésies, i en una d'elles vam poder veure una exposició dedicada a Vivaldi, amb instruments de l'època.
Durant la tarda vam visitar la zona del pont de Rialto, i el seu mercat, que està molt bé, o s'hi poden trobar alguns records i productes típics a preus acceptables.
Ja al capvespre vam visitar el Hard Rock Cafe per adquirir el meu corresponent souvenir de sempre, i de camí cap a l'hotel vam poder veure el Palau Ducal il·luminat.
Diumenge 5 de desembre de 2010:
El diumenge va ser el dia dedicat a les illes veïnes. Al matí un cops esmorzats vam anar a buscar el Vaporetto cap a Murano a la parada Fundamenta, el preu d'un bitllet senzill per un trajecte sense maleta fins a Murano és de 2€.
Murano és una illa on s'hi concentra la major part de les indústries del vidre, això fa que tot giri en aquest entorn, hi ha moltes botigues d'articles de vidre, també fàbriques on fan tours per veure com es fabrica i el museu, on per 6,5€ es pot entrar i veure peces de vidre de segles enrere, i poca cosa més, realment el museu no val gens la pena, no aconsello la visita, ens vam sentir força atracats vaja...
De Murano al matí, vam passar a Burano a la tarda, amb una mitja horeta més de Vaporetto hi vam arribar.
Burano és un poblet de pescadors molt bonic, amb molta tradició de ganxet, es veuen filadores treballant dins les botigues i venen articles de punt a dojo. Destaquen les seves cases pintades de colors molt vius i alegres i totes diferents entre elles, també un altra tret característic és el campanar, que està inclinat, realment molt molt inclinat!
És aquí a on vam trobar els records a més bon preu. Una illa que val la pena de visitar.
Dilluns 6 de desembre de 2010:
El dilluns vam ser un dia passat per aigua, va ploure pràcticament tot el dia. Vam visitar la part de Venècia que ens faltava, el barri dels estudiants, la universitat i la part més interior del pont de Rialto. Sobretot vam aprofundir amb les cafeteries, bars, i comerços, on ens refugiàvem de l'aigua i el fred. Ja a la tarda vam agafar el bus de tornada a l'aeroport de Treviso per agafar el vol que ens va retornar a casa.
Venècia és una ciutat única i peculiar, on el màxim atractiu que s'hi pot trobar és al carrer.
El fet de passejar pels estrets carrerons i travessar els innumerables ponts és del tot gratificant.
És una ciutat petita, que majoritàriament viu del turisme, cosa que sempre té punts forts i punts dèbils.
Punts forts com que ofereix de tot a qualsevol hora, que està ben indicada tot i el caos de carrerons i canals, i que si et desorientes es ben senzill poder trobar algú que t'indiqui el bon camí, o fins i tot t'acompanyi al teu destí. Saben cuidar al turista, ben conscients de la importància econòmica que representa per a ells.
Com a punts dèbils destaquen els preus abusius, és important fixar-se bé en les cartes de preus penjades a l'exterior dels restaurants, bars i cafeteries, per no tenir disgustos inesperats...
Amb el tema de les compres és imprescindible comparar preus entre comerços, hi ha variacions de fins el triple i quàdruple de preu del mateix producte entre uns i altres llocs. Els atractius turístics forçats o directament ficticis també existeixen, museus sense cap mena d'interès, visites guiades, menús de degustació, etc.. per resoldre aquest tema una bona guia ens serà de gran ajuda.
Planificació:
-Vol Ryanair Girona - Treviso 67€/persona anada i tornada.
- Locanda Giovanni e Paolo, habitació bàsica quàdruple 58.5€/persona per les 3 nits.
Divendres 3 de desembre de 2010:
Vam sortir a les 15:45 de Girona , tallant just per la vaga dels controladors. La durada del vol va ser d'1 hora i 15 minuts. En arribar a Treviso vam agafar el bus que ens va traslladar fins a Venècia, el recorregut és d'uns 45 minuts i el bitllet d'anada i tornada val 9€.
Un cop a Venècia, ja de fosc, vam optar per agafar el Vaporetto per apropar-nos a l'hotel, el preu del bitllet per una persona més una maleta és de 6,5€, caríssim si es té en compte que és un transport públic i que els recorreguts es poden fer perfectament caminant.
A l'hotel ens vam emportar una grata sorpresa, l'habitació estava molt bé, neta, i a més disposava d'una cuina, sense gas per poder-hi cuinar això si, però amb tots els estris necessaris per poder-la utilitzar com a apartament, amb nevera, taula i cadires, plats, gots etc... Ens va servir de gran ajuda per estalviar amb el tema dels àpats i per passar-hi algunes hores de mal temps i descansar.
Dissabte 4 de desembre de 2010:
El dissabte ens vam llevar amb "l'acqua alta", un fenomen provocat per la pujada de la marea, i que inunda literalment la ciutat, en aquests casos és obligatori anar amb botes d'aigua, ja que en algunes zones vam trobar fins a 30 cm d'aigua ben bé. No és difícil trobar botes en qualsevol botiga, per uns 15-20€.
Per evitar les zones amb més aigua s'instal·len unes plataformes en alguns carrers per tal de que la gent circuli, tot i que amb dificultats.
Durant el matí ens vam dedicar a visitar la zona de la Plaça i la Basílica de San Marco, també altres esglésies, i en una d'elles vam poder veure una exposició dedicada a Vivaldi, amb instruments de l'època.
Durant la tarda vam visitar la zona del pont de Rialto, i el seu mercat, que està molt bé, o s'hi poden trobar alguns records i productes típics a preus acceptables.
Ja al capvespre vam visitar el Hard Rock Cafe per adquirir el meu corresponent souvenir de sempre, i de camí cap a l'hotel vam poder veure el Palau Ducal il·luminat.
Diumenge 5 de desembre de 2010:
El diumenge va ser el dia dedicat a les illes veïnes. Al matí un cops esmorzats vam anar a buscar el Vaporetto cap a Murano a la parada Fundamenta, el preu d'un bitllet senzill per un trajecte sense maleta fins a Murano és de 2€.
Murano és una illa on s'hi concentra la major part de les indústries del vidre, això fa que tot giri en aquest entorn, hi ha moltes botigues d'articles de vidre, també fàbriques on fan tours per veure com es fabrica i el museu, on per 6,5€ es pot entrar i veure peces de vidre de segles enrere, i poca cosa més, realment el museu no val gens la pena, no aconsello la visita, ens vam sentir força atracats vaja...
De Murano al matí, vam passar a Burano a la tarda, amb una mitja horeta més de Vaporetto hi vam arribar.
Burano és un poblet de pescadors molt bonic, amb molta tradició de ganxet, es veuen filadores treballant dins les botigues i venen articles de punt a dojo. Destaquen les seves cases pintades de colors molt vius i alegres i totes diferents entre elles, també un altra tret característic és el campanar, que està inclinat, realment molt molt inclinat!
És aquí a on vam trobar els records a més bon preu. Una illa que val la pena de visitar.
Dilluns 6 de desembre de 2010:
El dilluns vam ser un dia passat per aigua, va ploure pràcticament tot el dia. Vam visitar la part de Venècia que ens faltava, el barri dels estudiants, la universitat i la part més interior del pont de Rialto. Sobretot vam aprofundir amb les cafeteries, bars, i comerços, on ens refugiàvem de l'aigua i el fred. Ja a la tarda vam agafar el bus de tornada a l'aeroport de Treviso per agafar el vol que ens va retornar a casa.
Hola Albert!
ResponEliminaLes vostres fotos de Venècia m'han transportat a l'any 1999 quan hi vam estar un parell de mesos amb una beca... va ser una de les millors èpoques de la nostra vida.
Gràcies per recorda-nos-ho!
Salut i bon any!!