Benvingut al món real

El camí de ronda i les cales magnífiques de Sant Antoni de Calonge

2011-10-13T13:16:00.000+02:00

Aquest 12 d'octubre, tot i no tenir res a celebrar, era festa.

I com que era festa, vam aprofitar al màxim aquest esplèndid octubre que el clima ens està regalant, per passar el dia a Platja d'Aro i fer un bocinet del camí de ronda fins a Sant Antoni de Calonge.

El camí és sinuós i ressegueix la costa, amb escales amunt, escales avall, petites túnels i ponts, i tot i que hi ha alguna zona que es desvia per a l'interior i altres zones que estan esllavissades i el pas és complicat, vam fer un recorregut d'unes dues hores. Vam descobrir cales genials, amb una aigua transparent a més no poder i molt poca gent.

I és que, que bonica és la Costa Brava!!!

Imprimir

Un dia a Tossa de Mar

2011-09-25T12:00:00.000+02:00

Aquest diumenge vam passar el dia a Tossa de Mar, visitant el nucli vell i el castell, des de dalt hi ha unes vistes meravelloses.

El poble és tranquil, i tot hi trobar-hi bastants turistes i tenint en compte la època en què ens trobem, no es perd la sensació de calma que es respira per tot el poble en cap moment.

Un diumenge diferent coneixent una miqueta més la nostra terra.

Imprimir

Supercopa Mònaco 2011

2011-09-06T00:00:00.000+02:00

Durant aquestes vacances vam desplaçar-nos fins a Mònaco per poder veure com el nostre Barça aixecava la Supercopa d'Europa.

Vam desplaçar-nos amb autocar i un cop allà vam donar una volta per veure els llocs més emblemàtics de la ciutat. El casino, les boutiques, el port i les seves "barquetes", els Ferraris, els Bentleys, els Porsches...

Gran part del dia la vam passar a la piscina, feia una calor sufocant i vam decidir prendre-nos-ho amb calma i tranquil•litat... i que bé que s'hi estava!

Ja cap als volts de les sis de la tarda vam desplaçar-nos fins a l'estadi LLuis II de Mònaco i veure com ens fèiem amb el segons títol de la temporada que tot justa comença. Ara i Sempre: Visca el Barça!!!

Imprimir

Aniversari sorpresa a Portaventura

2011-09-02T14:52:00.000+02:00

El dia del meu aniversari em van preparar una escapada sorpresa ( tot i que això de sumar anys ja no és motiu de celebració...), vam estar a Portaventura tot el cap de setmana, on vam poder saciar-nos de pujar a les atraccions i veure un munt d'espectacles.

Un gran cap de setmana amb molt bona companyia! Moltíssimes gràcies!!!!!!! ;)

Imprimir

El dia de tornada...

2011-09-02T14:01:00.001+02:00

Dilluns 13 de juny del 2011:

I finalment ja en diumenge, el dia de tornada, llevant-nos amb aquest regust de que tot lo bo s'acaba. Vam fer camí cap al nord, resseguint la costa fins a Fécamp i posant-nos cap a l'interior per arribar finalment a l'aeroport de Beauavis.

Recomano a tothom que tingui la oportunitat que visiti les cingleres de Etrétat, són espectaculars.

Han estat tan sols 4 dies, però amb la filosofia que tenim d'entendre els viatges amb la màxima intensitat i que sempre ens acompanya.

Això és el que ens ha permès trepitjar dos països, travessant una bona extensió d'ells. Hem vist moltes ciutats i per això hem hagut de moure'ns amb medis de transport com l'avió (2.400Km), el tren (250Km), el cotxe (1.300Km), caminant i també amb carruatge.

8:52 Dia de tornada. Farem una visita a Caen. Esmorzem un una cafeteria davant la catedral de St. Pierre.

9:52 Avui l'itinerari està obert a alguns canvis. De moment ens dirigim a Deauville i Trouville.

10:22 Ja hem visitat ràpidament Deauville i Trouville separats pel mar. Menjant un croassant boníssim! Anem direcció Le Havre per travessar el pont de la Normandia, és el segon pont suspès amb cables mes llarg i travessa la desembocadura el riu Sena

12:20 Estem a dalt les cingleres de Etretat

13:22 Dinem a Etretat, a una terrasseta amb vistes al cingle

15:09 Després de donar una volta per Etretat marxem cap a Fecamp

16:03 sortim de Fecamp, hem vist les cingleres mes altes de fins a 120 metres

19:40 arribada a l'aeroport Beauavis-Tille

00:51 Olot

Imprimir

La ruta del dia D i Le Mont de Saint Michael

2011-07-11T15:11:00.011+02:00

Diumenge 12 de juny del 2011:

El tercer dia va ser el dia destinat a fer la ruta del dia D. Vam dedicar-hi el matí i a la tarda vam visitar Le Mont Saint Michael.

Com ja he mencionat en l'anterior post, nosaltres a l'hora de fer la ruta pels llocs més destacats del desembarcament, partíem ja amb avantatge per la visita imprescindible feta el dia anterior al museu memorial de Caen.

La ruta en si és molt distreta, ja que les distàncies són curtes entre una parada i l'altra, i entre poble i poble vas endevinant i imaginant com va ser aquell 6 de juny del 1944 i la dura batalla de les tropes aliades, i com amb diferents moviments estratègics van assolir el que ningú havia aconseguit fins aquell moment; iniciar el canvi de tendència i fer recular a Hitler i companyia fins al mateix Berlín, per ser derrotat del tot menys d'un any després.

El preu pagat és encara avui incalculable, com diu el tòpic en una guerra no hi ha vencedors ni vençuts, les 9000 creus blanques del cementiri americà en són un colpidor exemple que encongeixen el cor, tot i ser només una part dels caiguts.

El temps ens va fer la guitza durant la jornada, però vam seguir la ruta establerta sense saltar-nos cap parada.

A la tarda vam desplaçar-nos fins a l'extrem més al sud de la Normandia, per alguns ja pertany a la Bretanya. I és que tothom escombra cap a casa i es vol fer seu Le Mont de Saint Michael.

Això s'entén quan el veus en la distància, es mostra imponent mentre t'hi vas acostant. Aquest illot de roca al mig del no res té un nosequè que el fa especial. Llàstima que no vam poder veure com la marea al pujar l'aïlla literalment de la terra ferma.

Sant Maló és una ciutat emmurallada, és bonica i curiosa. Nosaltres ens va servir per poder menjar una crep i fer algunes compres.

Entre la pluja, la gran quantitat de gent i el trànsit que hi havia vam decidir no passar-hi gaire més temps. I el dia va finalitzar a Caen una vegada més, sopant en un restaurant típic de la zona i degustant la gastronomia, val a dir que no vam encertar massa les nostres decisions culinàries.

8:39 Ja estem de camí a Arromanches-les-bains. El que és el primer dels destins que ens hem marcat de la ruta dels llocs històrics del dia D. Allà hi trobarem els molls de descàrrega de l'exèrcit aliat. Esperem trobar la marea baixa i poder-los veure.
9:15 Pel camí parem en un poblet coster amb un tanc homenatge.
9:23 Ja estem a Arromanches-les-bains, es veuen molt bé tots els molls de descàrrega de les tropes aliades i et pots fer a la idea perfectament de com va ser el desembarcament fins la costa.
9:47 Direcció Longues-sur-mer. Aquí s'hi poden veure les bateries alemanyes. Val a dir que són espectaculars.
10:07 Direcció cementiri americà a Colleville-sur-mer.
10:32 Ja som a Omaha beach, hem arribat al cementiri americà.
11:32 Ja hem visitat el cementiri, està cuidat fins a l'últim detall, les creus perfectament alineades, els jardins immaculats, el patriotisme yankie desborda per cada racó. Pròxima parada Point du hoc.
12:37 Ja hem vist el Point du hoc. Els forats provocats per les bombes són enormes, impossible escapar-ne... Anem a dinar a un McDonalds per guanyar temps.
14:05 Estem de camí Le Mont de Saint Michel, com plou...
15:16 Estem a Le Mont de Saint Michael, no veurem la marea ja que ha estat al matí quan ha pujat, llàstima!
16:05 Menhir du camp dolent, pel camí fem una paradeta per veure el menhir, no hi ha l'Obèlix però..
16:55 Sant malo, ha costat deu i ajuda arribar aquí amb el trànsit que hi havia, està el poble a rebentar de gent. Farem una visita ràpida ja que ens espera el camí de tornada.
17:45 Sortim de Sant malo direcció Caen
21:03 Ja estem a Caen per sopar

Imprimir

De Bruges a Caen canviant Bèlgica per França

2011-07-04T15:18:00.010+02:00

Dissabte 11 de juny del 2011:

El segon dia de la ruta es presentava com el dia més intens de tots, i de veritat que va ser-ho...

D'inici era el dia que tocava deixar Bruges i Bèlgica per entrar a França, desplaçant-nos a Lille com a primer pas, a buscar el cotxe de lloguer per començar la ruta per la Normandia amb total llibertat de moviments.

Durant la planificació havíem pensat en agafar el cotxe de lloguer a Charleroi i retornar-lo a Beauvis, però ens vam veure obligats a descartar aquesta opció pel sobrecost que et cobra Hertz per deixar el cotxe en un país diferent al que l'has agafat (730€ + tassa lloguer cotxe/dia).

Un cop a l'estació de tren de Lille és ben ràpid trobar l'oficina de Hertz, està just al carrer. De Lille no en vam veure pràcticament res.

La primera parada va ser a Rouen, és la ciutat on van cremar a la Joana d'Arc. La intenció era dinar en un restaurant que ofereixen més de 70 fondues diferents, però la nostra decepció va ser que només obren als vespres, vam dinar en un Italià just al davant.Amb la panxa plena vam veure el centre de la ciutat, la catedral, el rellotge i els carrers més cèntrics.

Un cop vist Rouen vam fer camí cap a Caen, el que va ser el nostre punt de partida per la resta de viatge, on hi dormiríem les dues nits restants.Abans de anar a l'hotel vam parar a les afores de Caen, a on s'hi troba el Museu memorial de Caen, és un dels punts imprescindibles en la ruta del dia D, i nosaltres val a dir que la vam encertar de ple al visitar-lo abans que qualsevol altra lloc. T'ajuda a posar-te en el context històric i a entendre fil per randa el perquè i el com de tots els moviments bèl·lics que van succeir. Afegir que el museu és molt visual i interactiu, molt entretingut i enorme, nosaltres tot i anant per feina hi vam estar unes dues hores.

Una vegada vist el museu vam anar fins a l'hotel que teníem reservat, l'Hotel Bonsai. Va resultar ser un antre dels de pel·lícula de terror, allunyat de la ciutat, amb un ambient gent desitjable, i més propi d'un assassí en sèrie que no pas de qualsevol altra persona. Això ens va portar a prendre la decisió de deixar-lo i buscar-ne un altra. Una decisió radical al perdre els diners, però a encertada veient com era el panorama. Ningú és perfecte, i nosaltres tampoc.

Vam trobar hotel just al davant del port, l'Hotel Univers, amb habitacions molt correctes, amb un recepcionista ben trempat, amb wifi gratuït i sense ascensor.

7:23 Bon dia, toca llevar-se i esmorzar que d'aquí a una hora hem d'agafar el tren.

8:10 Ja que anem justos de temps decidim anar a l'estació amb taxi. (8,5€/trajecte fins a l'estació)

8:51 Ja som al tren direcció a Lille, 4 parades i farem transbord.

10:33 Ja som a Lille i ja hem recollit el cotxe de lloguer. Anem cap a Rouen.11:58 En ruta amb cotxe cap a Rouen, hem trobat algunes retencions, esperem no retardar-nos gaire.

14:35 Ja som a Rouen, hem dinat a un restaurant italià. (71,60€/4persones)14:54 La catedral de Notre Damme, està en procés de restauració. Es gran i imponent i amb un gran nivell de detalls, llàstima de l'estat en que es troba. Sembla que l'han descuidat massa temps.

17:15 Museu memorial de Caen, imprescindible. (18€/entrada 4€/audio-guia)

19:57 Vaja hotel...tant infumable que marxem. Hotel Bonsai nunca mais!

21:00 Hem trobat habitacions a l'hotel univers, esta davant del port amb habitacions molt correctes. 50€/habitació doble amb plat de dutxa i 67€/habitació triple amb banyera

21:39 Restaurant la fringale sopem una raglette i una fondue

Imprimir

22 hores i 33 minuts a Bèlgica

2011-06-16T13:23:00.027+02:00

Aquest cap de setmana hem visitat dos països, un de ja conegut per nosaltres com és França, i l'altra inèdit en el nostre currículum viatger: Bèlgica.

De Bèlgica ens hem centrat en la bonica ciutat de Bruges. Val a dir que ha estat una visita ràpida i intensa, com el títol d'aquest post delata. I que ha deixat molt bons moments que, de ben segur,faran que repetim destí.
La visita està anotada al minut i en primera persona, penso que és la millor forma de plasmar les experiències viscudes en cada moment.
I és que sovint, a l'hora de fer una valoració global, unes sensacions n'eclipsen d'altres, i no per això són menys importants, al cap i a la fi són això, sensacions...

Divendres 10 de juny del 2011:

6:30 És l'hora de sortida, ens n'anem cap a l'aeroport de Girona a prendre el nostre Ryanair.

7:43 Des de l'aeroport, tot esperant que la pantalla ens digui la porta d'embarcament i prenent un cafè amb llet. Deixarem a Girona un dia gris, esperem que sigui millor el que ens espera a Bruges. (11,20€ 3 sucs i un cafè llet)

7:59 Porta 12, som-hi cap a embarcar.

8:26 Des de l'avió, sembla que sortirem puntuals. Menys d'un parell d'hores i serem a Bèlgica, a l'aeroport de Charleroi. Nem-hi!

10:18 Ja hi som!!!

10:38 Ja tenim lligat el transport. El bus ens deixarà a l'estació de Charleroi ciutat, i d'allà prendrem el tren fins a Bruges.
Aquesta part era la única part del viatge que no teníem planificada ni reservada, i val a dir que ha estat la mar de fàcil trobar el transport. Tan sols sortir a la vorera hi ha una màquina dispensadora de tiquets de bus, on pots agafar el tiquet integrat de bus + tren (19.80€/persona el bus+tren fins a Bruges)

11:04 Ja hem deixat el bus i estem al tren a punt de sortir, per arribar a Bruges haurem de fer transbord a Brussel·les. Hem de pujar al tren de la via 5, amb destí a Brussel·les-Amberes, fer 4 parades i baixar per fer el transbord agafant el tren directe a Bruges.

12:04 Ja som al tren que ens porta a Bruges, ja hi ha ganes d'arribar!

13:10 Després d'un parell de parades més ja som a Bruges. Caminarem 15 minutets fins a l'hotel per fer el check-inn i deixar les maletes per dedicar-nos de ple a visitar la ciutat. (Hotel Olympia, 90€/nit habitació doble)

14:18 Ja hem anat a l'hotel i ara estem a Vrijdagmarkt, asseguts a la terrasseta del restaurant Green, tot esperant el dinar. Just al davant hi ha un punt d'informació, també molts altres restaurants i una plaça amb una curiosa font. (46,35€/4 dinar per 4 amb 3 cafès. Uitsmijter, sandwich amb pernil dolç i formatge amb 2 ous ferrats a sobre)

14:56 Com plou! Haurem de fer una correguda fins al Memling museum, un antic hospital medieval reconvertit en el museu de l'hospital.. (6€/entrada amb descompte, 1€/entrada menors de 25 anys)

17:16 I segueix plovent...hem vist el museu de l'hospital, decepcionant, amb molt poc contingut. El temps ens ha obligat a prendre alternatives per veure la ciutat, la millor opció ha estat agafar un carruatge que ens ha fet una volta pels llocs més emblemàtics de la ciutat. Sortint de la plaça Markt, i veient Breidelstraat, la capella de Sant Basilio, la basílica de la Santa Sang, l'Ajuntament, el registre i el monestir on fem una parada de 5 minuts per tal de que el cavall reprengui energies. (36€/viatge+propina)

18:03 I tot passejant, i per recuperar-nos del fred, què millor que degustar el típic gaufre amb xocolata al Bar Meridian (5,5€/gaufre amb nata i xocolata)

18:50 Hem fet la zona de botigues tot passejant, hem visitat una xocolateria, una botiga de mil i una cerveses i les típiques botigues de records. I ara, després de caminar una bona estona pel centre, es l'hora de sopar. (Soparem hamburgueses, frikandel , viandel i patates fregides. 30,20€/4 persones.)

19:45 Ja som a l'hotel, les habitacions són correctes, la qualitat/preu un pèl desfasada, els 90€/nit de l'habitació doble mereixen alguna cosa més que dos llits individuals emparellats, una televisió clàssica de 15" i una banyera d'un metre. Això si, disposa de wifi gratuït i fàcil aparcament en aquesta zona. També el personal ha estat molt amable en tot moment. Està situat a 17 minuts caminant del centre.

21:19 Que curiós, ara no plou, i fins i tot sembla que el Sol vol brillar amb força, sense comentaris...

Conclusions...

Les distàncies a Bèlgica són curtes i el millor medi de transport és el tren. Tot això permet que amb menys de 3 hores puguis travessar el país des de Charleroi a Brujas, passant primer per la capital, Brussel·les i seguidament per Gante. Brujas és la ciutat que nosaltres hem escollit per visitar, és una ciutat de l'època medieval, amb personalitat pròpia i trets molt característics. També la proximitat dels països veïns es deixa notar amb certes influències del dia a dia.
Els productes estrella són la xocolata, la cervesa, els diamants i el tèxtil d'encaix. Els dos primers els hem pogut degustar, i podem afirmar que la tradició i el bon nom ha arrelat amb força per mèrits propis i totalment merescuts.

4 preguntes i 4 respostes de 4 persones:

Albert:
El que m'ha agradat: és una ciutat no massa gran, i això et permet visitar-la caminant i aprofitar cada racó sense perdre's detall. Els gaufres amb xocolata!
El que menys m'ha agradat: un factor incontrolable com és el temps ens ha fet la guitza, i és que la pluja ens ha acompanyat durant tot el dia.
La grata sorpresa: L'encant que té la ciutat i l'amabilitat de la gent.
La decepció: El museu Memling de l'hospital, esperava més contingut i una visita més interactiva participativa i interessant, uns quants quadres de religioses i utensilis de l'època no han cobert les meves expectatives. La zona de la farmàcia ha resultat igual o més atractiva que el museu en si.

Judit:
El que m'ha agradat: la plaça Markt.
El que menys m'ha agradat: La pluja.
La grata sorpresa: La basílica de la Santa Sang.
La decepció: El museu Memling de l'hospital.

Eva:
El que m'ha agradat: La calma passejant pels carrerons.
El que menys m'ha agradat: El museu Memling de l'hospital.
La grata sorpresa: L'amabilitat de la gent.
La decepció: Cap decepció tot i la pluja.

Joan:
El que m'ha agradat: La ciutat en general.
El que menys m'ha agradat: El passeig amb carruatge per culpa de la puja.
La grata sorpresa: La ciutat està ben cuidada i no hi ha gent pidolant pels carrers.
La decepció: La climatologia.

Hotel Olympia

Vrijdagmarkt

Cervesa autòctona Belga

Museu Memling

Els canals de Bruges

El monestir

Gaufre amb xocolata... exquisit!

La botiga de les mil i una cerveses

Imprimir

Enviny i el Rafting

2011-06-09T13:31:00.006+02:00

La nostra última cita viatgera ha estat al nostre país, hem passat el cap de setmana en un allotjament rural de la comarca del Pallars Sobirà, concretament a la Casa camp del poble d'Enviny, un petit poblet de tan sols 20 habitants.

L'escapada ens ha servit per practicar el ràfting, seguint el curs del riu noguera Pallaresa en el tram que separa Llavorsí de Sort.

Tot plegat per passar un cap de setmana diferent i conèixer una mica més del nostre entorn, mentre vivim noves experiències.

Imprimir

Roma imprescindible, en 24 hores

2011-02-07T14:29:00.012+01:00

Roma, capital de País i destí imprescindible en qualsevol currículum viatger. Hi ha moltes maneres de plantejar una visita a Roma, suposo que totes bones, nosaltres la vam plantejar portant a l'extrem la nostra habitual filosofia de les visites en pocs dies, o com en aquest cas, en poques hores.

PLANIFICACIÓ:

Vol Ryanair Girona - Roma Ciampino 55€/persona anada i tornada.
Bitllet Bus Terravision Ciampino - Termini, 9€/persona anada i tornada.
Alberg Bed & Breackfast San Jouan, 60€/nit.
Entrades Coliseu + Palatino + Foro romà.

DISSABTE 5 DE FEBRER:

La visita a Roma va començar el dissabte ben d'hora, llevant-nos a les 4:30 del matí per anar cap a l'aeroport de Girona a agafar el nostre vol amb Ryanair fins a Ciampino.
Un cop allà la companyia Terravision ens va portar amb bus fins a l'estació de tren de Termini.

Mapa en mà, vam arribar-nos a l'alberg, per a fer el chek-in i deixar maletes. El tracte va ser molt correcte, està molt bé en general, amb aigua i cafè gratuït, i connexió wifi també inclosa en el preu.

Un cop instal·lats vam anar per feina, i sense perdre més temps vam dirigir-nos cap al coliseu i les ruïnes, passant per la Piazza San Giovanni.

Teníem l'entrada al Palatino + Foro romà + Coliseu programada a les 15:00, però per aprofitar més el temps en la nostra ruta prevista, vam intentar entrar-hi abans d'hora, no hi van posar cap inconvenient, cosa que ens va ajudat moltíssim per optimitzar els recorreguts a peu.
Veure el Coliseu, el Palatino i el foro romà requereix força temps, també val a dir que és el gran gruix dels atractius turístics de la ciutat, i que val la pena veure-ho a fons i no escatimar els minuts ni descartar zones.

Un cop vistes les ruïnes, vam endinsar-nos a la ciutat, visitant en primer lloc el Foro Traiano, passant per l'Area Sacra i veient molts dels llocs destacats, esglésies com Santa Maria Maggiore, la Fontana della Tartarughe o la famosa Fontana di Trevi, on no hi falta la nostra moneda. També vam visitar l'imponent Pantheon i algunes places com la Piazza Navona o la Piazza Spagna. No va faltar el comprar productes típics en algun mercat i veure pintors i marxants d'art.

Per tancar la gran minada va caure una cerveseta al Hard Rock Roma, i ja al vespre un bon sopar en un restaurant típic Italià amb pasta + pizza, tot i la llarga espera.

Ja el diumenge, i per aprofitar al màxim les hores que ens quedaven abans d'agafar l'avió de retorn, vam agafar el metro fins al Vaticà.
Vam fer una visita a la Basilica di San Pietro i a la Piazza San Pietro. El pressupost que s'ha invertit per construir tot el que s'hi pot veure és incalculable, es pot veure i viure en primera la força que històricament ha tingut i té l'església sobre la societat, el poder que ha exercit durant generacions rere altres fins arribar al que s'hi pot trobar avui en dia, un lloc de peregrinatge per a moltíssima gent d'arreu del món.

I aquí va acabar la nostra visita flaix a Roma, arrivederci!

Imprimir

Venècia passat per aigua

2010-12-08T00:00:00.000+01:00

Venècia

Venècia és una ciutat única i peculiar, on el màxim atractiu que s'hi pot trobar és al carrer.
El fet de passejar pels estrets carrerons i travessar els innumerables ponts és del tot gratificant.

És una ciutat petita, que majoritàriament viu del turisme, cosa que sempre té punts forts i punts dèbils.
Punts forts com que ofereix de tot a qualsevol hora, que està ben indicada tot i el caos de carrerons i canals, i que si et desorientes es ben senzill poder trobar algú que t'indiqui el bon camí, o fins i tot t'acompanyi al teu destí. Saben cuidar al turista, ben conscients de la importància econòmica que representa per a ells.
Com a punts dèbils destaquen els preus abusius, és important fixar-se bé en les cartes de preus penjades a l'exterior dels restaurants, bars i cafeteries, per no tenir disgustos inesperats...
Amb el tema de les compres és imprescindible comparar preus entre comerços, hi ha variacions de fins el triple i quàdruple de preu del mateix producte entre uns i altres llocs. Els atractius turístics forçats o directament ficticis també existeixen, museus sense cap mena d'interès, visites guiades, menús de degustació, etc.. per resoldre aquest tema una bona guia ens serà de gran ajuda.

Planificació:

-Vol Ryanair Girona - Treviso 67€/persona anada i tornada.
- Locanda Giovanni e Paolo, habitació bàsica quàdruple 58.5€/persona per les 3 nits.

Divendres 3 de desembre de 2010:

Vam sortir a les 15:45 de Girona , tallant just per la vaga dels controladors. La durada del vol va ser d'1 hora i 15 minuts. En arribar a Treviso vam agafar el bus que ens va traslladar fins a Venècia, el recorregut és d'uns 45 minuts i el bitllet d'anada i tornada val 9€.
Un cop a Venècia, ja de fosc, vam optar per agafar el Vaporetto per apropar-nos a l'hotel, el preu del bitllet per una persona més una maleta és de 6,5€, caríssim si es té en compte que és un transport públic i que els recorreguts es poden fer perfectament caminant.
A l'hotel ens vam emportar una grata sorpresa, l'habitació estava molt bé, neta, i a més disposava d'una cuina, sense gas per poder-hi cuinar això si, però amb tots els estris necessaris per poder-la utilitzar com a apartament, amb nevera, taula i cadires, plats, gots etc... Ens va servir de gran ajuda per estalviar amb el tema dels àpats i per passar-hi algunes hores de mal temps i descansar.

Dissabte 4 de desembre de 2010:

El dissabte ens vam llevar amb "l'acqua alta", un fenomen provocat per la pujada de la marea, i que inunda literalment la ciutat, en aquests casos és obligatori anar amb botes d'aigua, ja que en algunes zones vam trobar fins a 30 cm d'aigua ben bé. No és difícil trobar botes en qualsevol botiga, per uns 15-20€.
Per evitar les zones amb més aigua s'instal·len unes plataformes en alguns carrers per tal de que la gent circuli, tot i que amb dificultats.
Durant el matí ens vam dedicar a visitar la zona de la Plaça i la Basílica de San Marco, també altres esglésies, i en una d'elles vam poder veure una exposició dedicada a Vivaldi, amb instruments de l'època.
Durant la tarda vam visitar la zona del pont de Rialto, i el seu mercat, que està molt bé, o s'hi poden trobar alguns records i productes típics a preus acceptables.
Ja al capvespre vam visitar el Hard Rock Cafe per adquirir el meu corresponent souvenir de sempre, i de camí cap a l'hotel vam poder veure el Palau Ducal il·luminat.

Diumenge 5 de desembre de 2010:

El diumenge va ser el dia dedicat a les illes veïnes. Al matí un cops esmorzats vam anar a buscar el Vaporetto cap a Murano a la parada Fundamenta, el preu d'un bitllet senzill per un trajecte sense maleta fins a Murano és de 2€.
Murano és una illa on s'hi concentra la major part de les indústries del vidre, això fa que tot giri en aquest entorn, hi ha moltes botigues d'articles de vidre, també fàbriques on fan tours per veure com es fabrica i el museu, on per 6,5€ es pot entrar i veure peces de vidre de segles enrere, i poca cosa més, realment el museu no val gens la pena, no aconsello la visita, ens vam sentir força atracats vaja...
De Murano al matí, vam passar a Burano a la tarda, amb una mitja horeta més de Vaporetto hi vam arribar.
Burano és un poblet de pescadors molt bonic, amb molta tradició de ganxet, es veuen filadores treballant dins les botigues i venen articles de punt a dojo. Destaquen les seves cases pintades de colors molt vius i alegres i totes diferents entre elles, també un altra tret característic és el campanar, que està inclinat, realment molt molt inclinat!
És aquí a on vam trobar els records a més bon preu. Una illa que val la pena de visitar.

Dilluns 6 de desembre de 2010:

El dilluns vam ser un dia passat per aigua, va ploure pràcticament tot el dia. Vam visitar la part de Venècia que ens faltava, el barri dels estudiants, la universitat i la part més interior del pont de Rialto. Sobretot vam aprofundir amb les cafeteries, bars, i comerços, on ens refugiàvem de l'aigua i el fred. Ja a la tarda vam agafar el bus de tornada a l'aeroport de Treviso per agafar el vol que ens va retornar a casa.

Imprimir

Amsterdam amb companyia!

2010-11-02T13:44:00.017+01:00

Planificació:

-Vol Ryanair Girona - Eindhoven 110€/persona anada i tornada.
- Bitllet transport Eindhoven - Amsterdam, companyia Airexpressbus 40€ anada i tornada via web.
- Hostal Croydon, habitació de 7 persones, 67€ per persona les dues nits.
- Entrades a la casa-museu de l'Anne Frank, 9€ cadascuna via web. Imprescindible agafar-les anticipadament per evitar la llarga cua!

Dissabte 30 d'octubre de 2010:

Vam sortir d'Olot a les 4:45 de la matinada cap a l'aeroport de Girona on vam embarcar a les 6 al nostre vol per arribar a Eindhoven a les 9:25. Un cop allà vam pujar al bus de la companyia Airexpressbus que ens va traslladar a l'estació d'Amsterdam.
L'autobús era vellot i anava bastant lent, normal que tardés 2:15 en arribar...

Un cop a Central Station d'Amsterdam vam dirigir-nos a l'hostal Croydon, està molt ben situat, al centre de la ciutat i a dos passes de tot arreu caminant, tot i que és molt cutre i poc cuidat, per no recomanar-lo a ningú ni repetir-hi.
Havent deixat les maletes vam posar-nos al Metro. A Amsterdam hi ha tres línees de Metro, tot i que les tres circulen per la banda dreta de la ciutat, coincidint ens quasi la meitat del recorregut, i deixant la part esquerra de la ciutat orfe d'aquest servei.
Els ferrocarrils són una molt bona opció, també el lloguer de bicicletes, els busos o fins i tot els ferris que es mouen pels canals.
Nosaltres vam comprar el bitllet diari, on per 7€ pots utilitzar els metros que vulguis durant 24hores, tot i que pràcticament no el vam utilitzar més. És útil si s'ha d'anar als afores de la ciutat, ja que la part vella de la ciutat es pot fer caminant per desplaçar-se d'un lloc a l'altre.

En primer lloc i per començar la nostra ruta urbana, vam visitar la part jueva de la ciutat.
Durant la segona guerra mundial i abans de l'ocupació d'Holanda per part de l'Alemanya Nazi, van ser molts els jueus que es refugiaren a Amsterdam, augmentant considerablement la població jueva de la ciutat, i deixant-hi cultura i edificis que avui encara es poden visitar, com la sinagoga, el museu dels jueus i l'opera.

Després vam anar a la plaça Dam, on hi vam dinar i visitar un coffeeshop de la zona. Ja a la tarda vam anar a l'Icebar Xtrem, un bar construït amb blocs de gel, amb estàtues de gel, bancs per seure de gel, estàtues i figures de gel, i fins i tot els gots de beure són de gel, a dins vam veure un curtmetratge en 3D i vam prendre alguna copa a una agradable temperatura de -10ºC.
Sortint d'aquí vam visitar la botiga oficial Heineken, molt xula i tot seguit la visita obligada al Hard Rock Cafe per comprar la corresponent copa per la meva col·lecció.
Ja de fosc vam sopar en un restaurant Italià molt econòmic i rendits del dia vam tornar a l'hostal a descansar, on el 7è inquilí de l'habitació ens va fer de les seves sobrepassant-se amb la moguda Holandesa... millor estalviar-se els detalls del comportament de l'individu.

Diumenge 31 d'Octubre de 2010:

Un cop llevats i esmorzats vam dirigir-nos al mercat de les tulipes, tot passejant pels canals amb les seves cases flotants i els carrers de la part vella, visitant alguna església.
Més tard vam agafar el metro per anar fins a l'Amsterdam Arena, seu de l'Ajax, on vam visitar la botiga i vam veure l'estadi. La zona està molt bé, ben preparada per acollir grans esdeveniments, hi ha el Heineken Music Hall i grans centres comercials, restaurants etc..
Aquí els edificis són moderns gratacels que no tenen res a veure amb les cases velles, tortes i malgirbades (tot i que amb el seu encant) del centre d'Amsterdam.

Ja havent dinat, a la tarda, vam fer cap a la casa-museu d'Anne Frank Huis, un cop allà, per a fer temps i esperar el nostre torn de visita, vam prendre alguna cosa en una taverna en miniatura.
La visita a la casa d'Anne Frank, es podria catalogar com a obligatòria a qualsevol turista que vulgui anar més enllà del barri roig i els Coffeeshops, està molt bé, i no es centra tan sols en la història d'aquesta família, sinó que s'hi poden veure molts vídeos de la postguerra, fotografies i documents recuperats de l'època. També hi ha una zona interactiva, on enquesten als participants amb temes relacionats amb la religió, racisme, i demés drets fonamentals de la humanitat.

Ja al capvespre vam recórrer el barri roig, amb els seus aparadors carnals, també el barri gay i tota la zona més festiva de la ciutat, sex-shops, Coffeeshops, pubs, prostíbuls etc.. tot hi té cabuda en aquests carrers.

Dilluns 1 de Novembre de 2010:

El dilluns era el dia de la tornada, ens vam llevar molt d'hora per a agafar el bus de tornada cap a l'Aeroport d'Eindhoven.
Un cop allà ens vam trobar amb una odissea, els vols s'anaven cancel·lant un a un degut a la boira, i el nostre no va ser menys. Per a solucionar el problema ens van traslladar amb bus a un aeroport Alemany, d'un poble que ni tant sols recordo el seu nom, i d'on al final vam poder enlairar-nos per tornar a casa.

Imprimir

París: Una grata sorpresa

2010-09-16T13:22:00.030+02:00

L'ultima incorporació al nostre particular currículum viatger ha estat una de les principals capitals europees: París.
París, la ciutat de l'amor. Ha estat una ciutat que m'ha captivat, en molts aspectes m'ha sorprès positivament i en molts dels casos per sobre de les expectatives (que no eren poques), també trencant molt estereotips.
Al ser una gran ciutat, capital del país, i amb més de 2 milions d'habitants, imaginava una ciutat en certa forma caòtica, però res més lluny de la realitat, en cap moment m'he sentit estressat al passejar-hi, les voreres són àmplies i hi ha molts parcs i zones verdes.
Al pertànyer a la nostra vella Europa també esperava veure una ciutat desordenada i amb tota mena d'estils en les construccions segons la època viscuda. I tampoc ha estat així, sinó que la ciutat ja es va construir pensant en la dimensió que adquiriria, tots els edificis conviuen entre si amb harmonia i cada un amb el seu espai natural.
A França no s'hi menja bé: Potser no, i fins fa 4 dies jo també era consumidor d'aquesta etiqueta. Ara puc assegurar que a Paris si que es menja bé, almenys jo en tots els àpats que he fet sense ni una excepció.
Sabia del cert que Paris tenia molts encants i sobrats motius per esser un dels pròxims destins a tenir en compte, i al presentar-se la oportunitat no vam dubtar en la decisió. La durada d'aquesta escapada ha estat de 3 dies, sortint el divendres a la tarda des de Barcelona via Vueling fins a l'aeroport d'Orly.

Allà ens hi esperava el transport per dur-nos a l'hotel Saint James per deixar-hi les maletes i seguidament anar a sopar a la zona de l'arc de triomf. L'arc de triomf és enorme, gegant!
Tot seguit i un cop sopats vam anar a veure la torre Eiffel il·luminada, es espectacular.
El dissabte ens vam dirigir al matí cap al Palau de Versalles, on vam poder visitar les diferents cambres i salons i fer un volta pels jardins, on hi vam tenir la sort de veure totes les fonts en funcionament, cosa poc habitual.
Després d'això vam visitar el barri Llatí, Sant Michel, Notre Dame, la Saint Chapelle, i com no, el Hard Rock Cafe. També vam fer un recorregut pel Sena amb vaixell.
Ja a la nit vam fer un tour amb Bus, per poder veure tots els lloc emblemàtics de la ciutat il·luminats.
Tot seguit vam anar al Moulin Rouge, on vam presenciar un espectacle brillant, molt entretingut i cuidat al mínim detall. Realment val la pena poder reviure les nits d'aquella època en un local tant emblemàtic i glamorós.

El diumenge vam visitar la Opera, i el Palau nacional dels invàlids, juntament amb el museu de l'exèrcit, on s'hi troba la tomba de l'històric Napoleó.
Seguidament vam visitar la Torre Eiffel, i el Sacre Coeur i vam dinar al barri dels artistes.
I aquí es va acabar la nostra visita, curta però intensa a més no poder.

Imprimir

Ribera Maia, Mèxic

2010-09-11T13:03:00.026+02:00

Aquí va la crònica del següent gran viatge que hem fet, hem visitat la península del Yucatán, Mèxic. Ha estat un gran viatge amb tots els sentits, on hem tingut grans experiències, assolit grans coneixements, i on per sobre de tot hem gaudit de cada nou indret que hem visitat, i amb una molt bona companyia com han estat la meva germaneta Eva i en Puet.

Dilluns Dia 23 d’Agost:

Vam sortir d'hora, molt d'hora, a les 4 de la matinada en direcció a l'aeroport del Prat, a la nova terminal 1 per agafar el pont aeri fins a Madrid.

Els pesos màxims permesos per les maletes de la companyia Iberia són de 10kg per l'equipatge de cabina i 20kg pel facturat. L'opció que vam escollir per deixar el cotxe durant aquests nou dies és la de Aparca i vola Express, on per una 74€ vam deixar el cotxe 9 dies en una campa exterior amb vigilància.

Un cop a Madrid vam tenir temps per fer un mos, recollir les maletes i embarcar-les de nou, aquesta vegada al mostrador d'Iberostar, on la noia de recepció va fer els ulls grossos amb els pesos de les maletes de cabina, ja que, i tot i pesar 9kg amb un màxim permès de 6kg ens vam escapar de pagar sobrecost. El pes màxim de la maleta facturada en aquesta companyia són també 20kg.

L'avió era espaiós i adient per un vol transoceànic, i a més vam tenir la sort de que l'avió anava mig ple i vam poder prendre tants seients com vam voler i passar les 10 hores de vol de la millor manera possible, dintre del que són...

La sortida va ser a les 14:00 per arribar a Cancún a les 17:00 hora local, amb el canvi horari de -7 hores. Una vegada passat el control d'immigració a Cancún, i recollides les maletes, prèvia averia de les cintes transportadores, vam anar cap fora on ens esperava el bus que ens va portar a l'hotel. L'arribada a l'hotel va esser molt correcte, amb un tracte excel·lent i un còctel de benvinguda per suportar la breu explicació al registrar-nos, tot plegat va esdevenir molt lluny del que estem acostumats, la cultura del tot inclòs no existia al nostre diccionari fins aquell moment.

Dimarts Dia 24 d’Agost:

El primer dia d'estància segons la nostra planificació havia de ser tranquil·let, al matí vam tenir la reunió de la companyia, amb recomanacions generals molt a tenir en compte, també vam tramitar l'assegurança del viatge i de pas escoltar l'oferta de les excursions de la mateixa agència ofereix.

Aquí hi ha molt a dir sobre aquest tema, nosaltres després de llegir infinitat de foros i escoltar opinions, llegir guies, i contactar amb alguna agència, vam desestimar la opció de contractar les excursions a l'hotel, eren caríssimes i amb el propòsit de fer-nos pagar aquests preus, ràpidament ens posaven la por al cos descartant les altres agencies amb tota mena de desprestigis.

Potser hi haurà qui defensi aquesta opció, per seguretat o per comoditat però nosaltres vam confiar en el nostre criteri per escollir una agència privada de Playa del Carmen.

Durant la resta de mati ens vam dedicar al 100% al nostre braçalet de consumicions infinites, i entre platja d'arena blanca, aigua transparent i calenta amb grans onades, i piscina amb barra i còctels vam arribar al dinar i a la conseqüent migdiada. A la tarda agafàvem un taxi fins a Playa del Carmen, va costar 50 pesos mexicans, uns 3€. El propòsit era contractar les excursions i anar a la illa de Cozumel.

Per les excursions vam valorar 3 opcions, una agència que jo havia contactat prèviament via e-mail, "el cenote azul", i dos que vam trobar allà mateix. Una inspirava confiança i vam aconseguir negociar bons preus, es deia "la Iguana Tours", l'altra opció descartada va estar la d'un pintes local que només feia contínues millores de preu sense ni tan sols explicar els serveis que oferia.

Si bé s'han de buscar i negociar uns bons preus, també assegurar un bon servei, un exemple:

Excursió Chichen Itza, les ruïnes seran les mateixes de ben segur amb una agència o altra però...

Solplan contractat a l'hotel: 79€/persona
El cenote azul: 39€ / persona
Iguana Tours: 30€ / persona
Pintes local tours: 26€ / persona i ves a saber on haguéssim arribat negociant.

Nosaltres vam trobar l'equilibri amb Iguana Tours, i ens vam animar a fer una excursió més: Coba i poble maia.

Un cop ho vam tenir tot contractat i lligat, vam agafar el ferri fins a la illa de Cozumel 280 pesos anada i tornada, uns 30 minuts de navegació.

A la illa vam tenir temps justet per visitar per sobre el poble i emportar-nos una impressió del que és, també vam fer les primeres compres i vam visitar el Hard Rock Cafe més petit del món, per adquirir el corresponent got per la meva col·lecció i menjar alguna coseta ràpida.

Dimecres dia 25 d’Agost:

Vam començar l’excursió d’hora, a les 7:30 direcció a Chichen Itza, unes 3 hores i escaig d’autocar, al arribar vam fer una visita guiada d'unes 2 hores per tota la zona arqueològica.

Al arribar quedes perplex del desenvolupament i cultura que tenien els maies, i entens el perquè el castell esdevé una de les 7 meravelles del mon modern. Cada construcció té un motiu lligat sempre amb la naturalesa i amb el Sol. Vam veure el castell de Kulcan, les mil columnes, el camp del joc de la pilota, i altres temples com el de les monges i l'observatori. Els sobtats canvis de temps del carib van fer de les seves vam acabar xops en un dels ruixats, va anar genial ja que sinó la visita hagués estat ben feixuga amb 40ºC i ni una ombra.

Aquí es el millor lloc per comprar tota mena de records, tant pels preus com per la possibilitat de negociar i regatejar amb els mateixos maies.

Una vegada vam sortir d'allà, vam parar a dinar en un restaurant de cuina típica Yucateca, on a part de menjar, vam poder veure balls típics de la zona, es curiós com es col·locaven ampolles damunt el cap i també com donaven voltes amb la safata al cap i al parar la safata seguia girant.

Un cop dinats vam fer cap a el cenote Ikkil, va ser bonic de veure però vam coincidir amb tanta gent que vam decidir no banyar-nos.

Ja seguint en el camí de tornada, vam fer una ultima parada a la ciutat colonial de Valladolid, hi vam veure la plaça i la catedral de San Bernardino i algunes botiguetes locals.

L'arribada a l'hotel va ser a les 8:45 on vam preparar-nos per fer el típic sopar mexicà, prendre alguns tequiles ;) i veure l'espectacle del grup d’animació de balls típic del món. El dia va resultar esgotador!

Dijous dia 26 d’Agost:

Aquest va ser un dia d’organització pròpia, ens vam llevar i un cop passats pel bufet per esmorzar, vam prendre un taxi a Playa del Carmen, on a l'estació d'autobusos vam adquirir els bitllets per anar a les ruïnes de Tulum, anada i tornada per 100pesos, 6€ aproximadament.

La tornada es pot agafar amb l'horari obert pel mateix cost, i així ho vam fer. Vam baixar a la parada de Tulum ruïnes, el trajecte és d’una horeta, de la parada fins a les ruïnes hi ha uns 2km, on si es vol es pot agafar un trenet per arribar-hi.

Nosaltres vam fer-ho caminant, no es fa gens feixuc. L'entrada a les ruïnes valia 510pesos, 3€. Són espectaculars, no tant per les ruïnes en si, sinó per l'entorn de que disposen, el mar d'aigües turquesa sota el penya segat, la sorra blanca de la platja, els jardins molt ben cuidats, tot plegat es transforma en una escena de postal.

També hi havia moltes iguanes prenent el sol, eren enormes, i no dubtaven a acomodar-se sobre les tovalloles dels turistes. Vam banyar-nos a la platja i una vegada ben refrescats vam tornar cap a l'hotel per seguir amb una jornada de Sol i platja.

Divendres dia 27 d’Agost:

L'excursió prevista era ruïnes de Coba+cenote+aldea maia, però els plans es van alterar per complert.

L'agencia encarregada d’aquesta excursió pretenia fer 4 tours totalment diferents en una sola jornada, un sol guia, i una sola “van”.

Nosaltres al preveure que estaríem el doble d'hores del que pertoca per fer la nostra excursió, i al no voler repetir Tulum, ens vam plantar, i li vam demanar al xofer que amablement ens abandonés a Coba amb el guia corresponent pagat, i que ja ens buscaríem la vida per la tornada, i tal dit tal fet.

El guia de Coba va resultar de lo milloret que havíem tingut, ens va explicar molt bé la historia de les ruïnes i de la historia maia en general. El perquè de les construccions, i com al acabar un cicle maia construïen una nova piràmide sobre l’anterior, Coba en té fins a 9, també va explicar com feien la pintura, com jugaven al joc de la pilota, etc..

Una vegada acabada la visita guiada d'uns 45minuts, vam llogar unes bicis per arribar fins al castell principal, el més alt de la península i la segons de tot Mèxic, hi vam poder pujar fins a dalt de tot, són 42 metres d'altura, i un cop a dalt pots apreciar la immensitat de la selva.

Per la tornada vam optar per agafar un taxi per 650 pesos, uns 40€ per una hora i mitja de camí. També hi havia la opció del bus, molt més econòmica però vam preferir no esperar-nos i poder aprofitar més la resta del dia.

Ja a la tarda un cop dinats a l'hotel, vam visitar la ciutat de Cancún, la zona hotelera, el Hard Rock Cafe i les botigues del centre comercial, per fer-ho vam agafar un taxi per nosaltres durant tota la tarda, on per tan sols 1000 pesos, 60€, vam tenir-lo a la nostra entera disposició des de les 4:30 fins a les 8:30, el taxista, molt correcte i simpàtic ens va explicar on anar, ens hi deixava, ens esperava a fora i seguíem amb el recorregut.

Ja al vespre a l'hotel vam fer el sopar Steak house.

Dissabte dia 28 d’Agost:

Aquesta excursió va ser tota una aventura, una visita a la biosfera natural de Sian Ka'an.

Vam fer un recorregut conduint un Jeep Wrangler Sport, un tram d'unes dues hores travessant una pista forestal enmig de la selva, al arribar a destí vam pujar en una llanxa motora i vam seguir el recorregut per tota la bahia on vam poder veure les aus autòctones de la zona, un cocodril, vàries tortugues marines i uns 15 dofins, tots ells en el seu estat natural i en llibertat, màgic!

Després d'això la llanxa ens va dur fins a la barrera de corall per fer snorkel i veure algues marines, coralls, esponges, peixos etc..

Tot seguit vam anar a una piscina natural, amb aigua netíssima i calenta, sorra blanca, i la bahia deserta al davant, un paradís natural.

En acabar vam arribar-nos al poblet de Punta Allen, té tan sols 4 casetes de pescadors de llagosta, i allà vam dinar-hi. Després el retorn amb la llanxa a buscar el Jeep i cap al punt de partida.

Una aventura inoblidable que recomano a tothom.

Diumenge dia 29 d’Agost:

Aquesta jornada també prometia, vam passar el dia al parc d'Xcaret, un parc aquàtic natural on es poden fer infinites activitats.

Vam baixar per dos rius subterranis fent snorkel, com a recomanació, es millor baixar-los a primera hora ja que el fons del riu està menys remogut, l'aigua més neta i al haver-hi menys gent els peixos de colors no s’han amagat encara.

També vam banyar-nos a les platges que hi ha, vam visitar l'aquari, vam veure jaguars, pumes, tortugues marines, tapirs, mones, papallones, lloros, un poble maia, etc..

També vam veure l'espectacle nocturn, on a la primera part es feia una representació maya de com era el joc de la pilota, la pilota de foc, la conquesta i saqueig dels espanyols i la imposició del cristianisme i com es va desenvolupar la seva cultura.

En la segona part vam poder veure tots els balls folklòrics del país segons la zona i altres clàssics mexicans. Una jornada tant esgotadora com imprescindible.

Dilluns dia 30 d’Agost:

Ja només ens quedava mitja jornada que vam dedicar a fer les ultimes compres a Playa del Carmen i a prendre els últims banys a la piscina i al mar del Carib Mexicà. I després d’això la tornada, el retorn a la vida quotidiana, al món real, però amb una nova història viscuda amb els 5 sentits.

HOTEL RIU PLAYACAR: Còctels + paella en remull

PLAYA DEL CARMEN: Ferri a Cozumel

ILLA DE COZUMEL

CHICHEN ITZA

BALL TRADIDIONAL YUCATECA

CENOTE DE IK KIL

CIUTAT COLONIAL DE VALLADOLID

TULUM

ESPECTACLE DE FOC AL PUB BLUE PARROT, PLAYA DEL CARMEN

COBA

SIAN KA'AN

CANCÚN

PARC NATURAL XCARET

Imprimir

Planificant el pròxim destí: Ribera Maia, Mèxic

2010-08-13T00:00:00.004+02:00

En qualsevol viatge, sigui proper o llunyà, curt o llarg, sempre gaudim quan al conèixer indrets nous i cultures diferents se'ns desperten els sentits.
Ara bé, la diferència entre un bon viatge i un que es derivi a inoblidable no és la casualitat, sinó que hi ha un motiu: Una bona planificació.

I és que per mi, un viatge no comença al pujar a l'avió, ni tan sols al fer les maletes, comença setmanes abans. Quan et poses a buscar informació, a consultar guies de viatges, a llegir foros i opinions, al parlar amb gent que ha estat al destí, etc.. durant tots aquests tràmits ja gaudeixes del moment, i indirectament t'estàs fent un gran favor.

El nostre pròxim destí serà la Ribera Maia, Mèxic, aquesta vegada serà un viatge amb totes les lletres. I és que durant 9 dies hi haurà temps per tot, fer cultura, desconnectar amb sol i platja, diversió, festes nocturnes i diürnes, excursions, espectacles. I és que per sobre de tot s'ha d'exprimir cada minut com si fos l'últim!

D'entrada es podria dir que la planificació està a punt, però no feta, tenim bastant clar el que volem veure i visitar,i sobretot tenim informació, molta informació.

La previsió és la següent.

- Ciutat de Cancún: Visita al centre comercial, sopar al Hard Rock Cafe i festa a la discoteca Coco Bongo. www.cocobongo.com.mx/home.php?Lenguaje=sp

- Chichén Itzà, visita oblidada a una de les 7 meravelles del món modern. Pel camí hi ha la possibilitat de visitar Valladolid i els cenotes, està per decidir si anem amb guia des de Playa del Carmen o per lliure. www.chichenitza.com/

- Xcaret, parc ecològic, on es poden fer innumerables activitats, veure espectacles, animals. http://www.xcaret.com.mx/

- Sian Ka'an, reserva de la biosfera, intentarem fer una ruta combinada de 4x4 i catamarà. www.siankaan.org/

- Playa del Carmen: La quinta avenida i el bar Blue Parrot, on cada nit hi ha espectacles de foc. www.blueparrot.com/fireshow/

- Illa de Cozumel: Visita a la illa sortint amb ferri des de Playa del Carmen. www.islacozumel.com.mx/esp/default.asp

- Tulum, antiga ciutat portuària Maya amb un entorn fantàstic, sobre un penya-segat al costat del mar. hi anirem per lliure per la proximitat que hi ha www.lawebdetulum.com/page.php?89

- També deixo marge per visitar altres indrets una vegada valorem des d'allà, a la llista hi ha Xel-ha, Isla Mujeres, Coba, Cenote dos Ojos, Akumal...

Imprimir

Una visita a Camprodon

2010-08-01T00:00:00.002+02:00

El diumenge dia 1 d'Agost, tot aprofitant el dia esplèndit que feia, vam decidir fer una petita excursió fins a Camprodon, vam poder passejar pel nucli antic i pel mercat setmanal amb molt productes naturals i d'artesania. També vam veure l'exposició "la retirada" ( http://www.laretirada.com/ ), una mostra d'estris i armes abandonades a la vall de camprodon per les tropes republicanes en el seu èxode a França. S'hi poden veure nombroses armes, estris de cuina, vehicles, mobles, documents, premsa etc.. l'entrada és gratuïta.

Imprimir

Marrakech, és una altra història

2010-07-07T13:39:00.009+02:00

Després d'una mesos quietets ja tenim una nou viatge al currículum per explicar, hem anat a Marrakech, hi hem estat 5 dies on hem visitat la ciutat i hem fet una excursió a les casades d'Ouzoud, les segones més altes del continent Africà i cinquenes del món.

Com a opinió personal no és que pugui dir que m'ha apassionat, però tampoc que m'hagi desagradat. La ciutat aporta un munt de sensacions rares, està molt mal cuidada i bruta, hi ha un munt de gent pels carrers, un caos circulatori on regna la llei del més fort, (o del més atrevit), i la ciutat en si no té cap museu ni monument que pugui destacar. D'entrada sembla que tot siguin vessants negatives, però en tot viatge sempre hi ha un gran enriquiment personal al conèixer coses noves, diferents de la rutina diària. Un dia algú va dir que no és més feliç el que més té, sinó el que menys necessita i és que Marrakech com a cura d'humilitat serveix bastant, ja que per poc recursos, brutícia i desordre que hi hagi, als nens mai se'ls borra el somriure dels llavis quan juguen als carrerons a les tantes de la nit.

Vam sortir de Girona amb dues hores de retard per culpa de la vaga de controladors aeris de França, a l'aeroport de Marrakech ens va esperar un taxi per dur-nos a l'hotel, és un Riad (Al Tainam) petitet i bastant acollidor, amb gent molt amable i molt cèntric. Vam deixar les maletes i vam anar a la plaça principal, Jemaa el fna, on tota la ciutat gira al seu entorn, va ser una imatge realment impactant i inesperada, un gran desordre general, multitud de gent amunt i avall, cotxes tocant el clàxon, 1, 2, 3 i fins a 4 persones damunt motos sense casc, carruatges turístics, gent amb mules de càrrega, botigues de sucs, de roba, de records, estores, paradetes amb tot tipus de menjar, encantadors de serps, monus acrobàtics, narradors de contes, restaurants, bars i un llarg etc etc, en resum el caos total que esdevé a una sola pregunta: On ens hem fotut?

El segon dia, ja més preparats psicològicament i ben descansats, ens vam llevar i un cop esmorzats vam fer una visita general a la ciutat, la medina, els zocos i la mesquita, també vam poder començar a aprendre l'art del regateig. Els locals són uns gran comerciants i tenen un poder de convenciment fora del comú, de veritat us asseguro que sense voler t'embauquen de tal manera que quan te'n adones ja és massa tard, amb això cal dir també que no van de mala fe, simplement van al negoci, i un cop t'han col·locat qualsevol cosa t'estan molt agraïts i el tracte continua essent molt amable i cordial. Vam poder visitar una farmàcia d'espècies, on el propietari ens va ensenyar tota mena de productes, i fins i tot, ens va dur a la terrassa de la casa perquè poguéssim tenir una visió privilegiada de la Medina.

Per sopar ens vam aventurar a fer-ho a la mateixa plaça, on al capvespre posen un munt de paradetes de menjar que et fan al moment, l'experiència va estar prou bé, tot i que arriscada per l'estomac.

El tercer dia vam fer una excursió fora de la ciutat, fins a les cascades d'Ouzoud a 2'5 hores de la ciutat amb una furgo. Ho vam agafar directament al Riad, que ofereix varis desplaçaments pel país ja organitzats, tal i com està la circulació i com que els preus són bastant econòmics vam optar pel que crèiem la millor opció. Cost 30€/ persona. Un cop hi arribes, el conductor ja s'assegura d'aparcar al millor pàrquing pel seu bé, i només baixar, com no, es va oferir un guia per 200dhm (20€) la visita per tot el grup, pintava bé i per això ens vam ajuntar amb dues noies "from California, EEUU" per fer un passeig de 2 hores.

Realment val la pena ja que el guia és un natiu de la zona, un Berebere. Ens va fer una ruta per tota la zona que envolta al riu, i ens va explicar amb detall la forma de vida actual i passada, vam poder veure fins a 25 cascades eclipsades per la enorme cascada principal, amb una alçada de 120 metres, espectacular!

Pel camí vam fer dues parades, una a mig camí on vam poder prendre te a la menta i refrescar-nos al riu. L'altra quasi al final, per dinar en un balcó natural just al davant de la cascada principal, tan a prop que fins i tot el núvol d'aigua et refresca, vam dinar per 95dhm (9,5€) els dos. Tres brotxetes de pollastre amb patates i una truita amb formatge. També vam veure tortugues i monos! Els micos, s'acosten molt i els pots tocar, mostren més simpatia als estrangers que als locals, i sobretot a les noies, tontos no són... També vam agafar una balsa per donar un tomb fins a sota les cascades, per tan sols 20dhm (2€)

L'excursió es molt recomanable, desconnectes del frenesí de la ciutat per viure el Marroc més profund.

El quart dia el vam dedicar a visitar la ciutat més culturalment, vam veure les Tombes Sadies, estan fetes caldo i totalment inertes d'interès, et cobren 10dhm (1€), és poca cosa però quan veus el que veus puc assegurar que és caríssim, ja que la cosa més curiosa que vam veure va ser un munt de gats voltant, fins i tot un que diries que dormia però el cert és que no respirava (en pau descansi). També vam visitar un Palau que ni tant sols recordo el seu nom, amb el mateix preu per l'entrada, 10 dhm, una miqueta més cuidat que les tombes però absent de cap mena d'interès per la nostra part. Vam rondar pels jardins del Palau Reial, molt cuidats i bonics, però no es pot accedir al l'interior. També vam creuar el barri jueu, un dels barris més pobres.

Ja l'últim dia vam aprofitar durant el matí per fer les últimes compres, i donar l'últim tomb per la Medina, acomiadant-nos així de la ciutat.

Terrassa del Riad al Tainam

Cascades d'Ouzoud

Hora de la pregària a la plaça Jemaa el Fna

Farmàcia d'espècies

Plaça Jemaa el Fna

Jardins Palau Reial

Aventura gastronòmica a la plaça Jemaa el Fna

Imprimir

Irrepetible

2010-02-21T00:00:00.001+01:00

Durant la nostra vida passen coses irrepetibles, coses que només vivim una vegada, normalment són coses excepcionals i que som totalment conscients de que allò que estem vivint no es repetirà, i per això aprofitem aquestes ocasions al màxim.
En canvi unes poques vegades, passa el contrari, i és que la situació que vivim els culés no és assimilada com el que realment és.

Me'n vaig adonar al tenir els 6 famosos trofeus al davant. Espectaculars, immaculats, vinguts d'arreu del món i reunits per primera vegada en un mateix club, i ultima? segurament.. Hi ha massa factors que intervenen per a poder-los reunir alguna altra vegada.
Per això animo a tothom per aprofitar aquest moment visitant el tour que fa l'autocar organitzat pel club, gran iniciativa que aplaudeixo.

Visca el barça!

Imprimir

Benvingut Rock!

2010-01-14T09:00:00.002+01:00

Feliç 2010 a tothom! El primer post de l'any va dedicat al nou membre de la família. Es diu Rock, és un Basset Hound de dos mesets i mig i arriba disposat a tot i a fer-les passar de tots colors... S'ha de dir que és molt bon jan i que se'ns ha posat a la butxaca en dos dies. Esperem que ens pugui acompanyar en alguna que altra aventura ben aviat!

Imprimir

Liverpool: Vivint del passat sense renunciar al present

2009-12-12T09:00:00.000+01:00

Aquesta vegada la nostra dèria viatgera ens ha portat a Liverpool, situada a l'oest de la Gran Bretanya. D'entrada la ciutat és gran però té l'avantatge de que tots els llocs d'interès estan situats a la mateixa zona i es poden fer caminant, amb un bon ritme això si. Excepte l'estadi d'Anfield, que està bastant allunyat i la millor manera d'arribar-hi és prendre el bus 27 que et deixa just davant.

Hi ha moltíssimes coses per veure, és una ciutat que sap treure molt profit del seu passat recent i no tan recent, i per això s'ha de ser selectiu en triar el tipus d'activitats que es volen fer.

La nostra visita va començar el divendres, des de l'aeroport John Lennon vam prendre el bus 500, que et deixa al centre de la ciutat per uns 2,70 pounts, el trajecte dura uns 15 o 20 minuts. Una vegada instal·lats a l'hotel, vam fer una visita fugaç al "One" un enorme centre lúdic i comercial, allà vam sopar i donar una volteta. Quin fred que feia!

Ja l'endemà de bon matí Anfield ens esperava. Poder visitar un altre gran estadi europeu era una de les coses que em feien més il·lusió. La visita va ser més aviat pobre, els dies previs a un partit el tour per l'estadi és reduït i es limita a poder asseure's a les primes localitats arran de gespa mentre t'expliquen la història del club, anècdotes, etc.. Després pots visitar el museu, que és escanyolit si tenim en compte la història i títols d'aquest club, i finalment la botiga. En resum, em va deixar un regust agredolç. Per cert el camp és petitet, si el comparo amb altres que he estat com el Luis II de Mónaco, San Siro, el Bernabeu o el nostre Camp Nou. Deixo pendent viure-hi un partit en directe per treure'm aquesta espina..

Durant la resta del matí vam visitar el museu dels Beatles, com a ciutat natal d'aquest grup pots trobar infinits llocs relacionats amb el grup i fer nombroses activitats. Nosaltres vam començar per visitar el museu i ens va encantar. Fas un recorregut amb audioguia on es reprodueix tota la història del grup en diferents escenes, des de la formació de la banda i els orígens de cada membre fins a la dissolució final. Reprodueixen totes les escenes de tal manera que revius aquella època i t'adones del que realment van significar a nivell local, europeu i mundial.

Més que recomanable, és obligatori per qualsevol que visiti la ciutat. Personalment no coneixia massa la història del grup, tan sols algunes cançons típiques i poca cosa més, cosa de generacions suposo, amb això vull dir que el museu no està destinat a experts ni fanàtics del grup, sinó a qualsevol amb ganes de conèixer aquell moviment.

Vam sortir d'allà tan entusiasmats i amb ganes de saber més de la banda, que vam visitar el pub a on residien i tocaven "The Cavern", vam veure-la per fora i com que s'havia de pagar entrada vam decidir visitar-la al vespre, i havent sopat, per prendre alguna cerveseta i escoltar les actuacions en directe.

Per sopar vam anar al SportsBar, un bar replet de pantalles on fan futbol tot el dia, i a on a més de sopar vam veure el Manchester Vs Aston Villa en directe, va estar molt bé veure'l enmig d'aquell ambient. Trobo a faltar algun local semblant a Olot!

I tal dit tal fet, havent sopat i tot i estar molt cansats vam tornar a "The Cavern", el nom no sorprèn, i és que allò es realment una caverna, baixes tres pisos sota terra, i allà hi trobes un soterrani vell, com una mena de magatzem humit, amb poca llum i vell. Ni una finestra, ni un extractor d'aire, ni una sortida d'emergència, però súper autèntic. Sort que no hi deixen fumar actualment, no vull ni pensar com devia ser això abans. L'actuació va estar molt bé, amb temes de diferents grups Britànics com The Beatles (evidentment), John Lennon, Oasis etc..

I per acabar la nostra visita durant el diumenge el matí vam visitar el Museu Marítim d'Albert Dock, és gratuït i molt interessant, hi ha quatre plantes on s'hi exposen varis temes, en realitat són tres plantes ja que a la planta baixa només hi ha la botiga i alguna maqueta de vaixell.

A la primera planta s'hi troba la desgràcia del Titànic entre altres de menys dimensió, amb molts objectes, maquetes i documents recuperats. A la segona l'impacte en l'economia que suposa l'exportació i importació de productes des del port de Liverpool juntament amb vaixells de guerra, armes i demés temes bèl·lics. I a la tercera planta hi havia una exposició del tràfic d'esclaus, on es pot veure com va començar l'esclavatge, com els tractaven i com va anar evolucionant fins a assolir la llibertat i igualtat total que tenim avui en dia.

I això és tot, que no és poc. Una ciutat que dóna més del que t'esperes i que recomano a tothom.

Madrid en família

2009-11-22T09:38:00.000+01:00

Aquesta vegada la visita a la capital va ser amb família. Ens varem desplaçar el dissabte amb l'AVE des de Barcelona, un cop allà i instal·lats a l'hotel en plena gran via, el dia va ser atrafegat, vam visitar tot el centre històric, plaça del Sol, Plaza mayor, Cibeles, la Castellana, el Palacio real, el parque del retiro etc etc..

A la tarda no vam deixar perdre l'oportunitat de visitar el Santiago Bernabeu per veure el partit que enfrontaven al Real Mandril Vs Racing Santander, és divertit veure des de l'anonimat com els merengues xiulen i reneguen del seu equip a la que fallen 3 passades. Tan de pit que treuen des de la perspectiva que nosaltres veiem des de Catalunya...

L'estada va acabar el diumenge amb una visita al mercat del rastro on s'hi troba de tot i més, andròmines a mils. També una visita al museu de cera, on hi havia nombrosos personatges històrics reproduïts, des de l'antiguitat fins als més actuals.

Un cap de setmana intens, divertit i en família.

Visita a Alemanya

2009-11-08T21:00:00.000+01:00

Per temes de feina vaig estar a Alemanya, concretament a Dettenhausen, un poblet prop de Stuttgard. El país en si no ha estat diferent del que pensava trobar-hi, un clima fred, típic de països del centre i nord d'Europa, poques hores de sol, pluja avui si i demà també, i amb els costums propis d'àpats a les 12 del migdia per dinar i a les 6 de la tarda per sopar. Una cosa que si em va sorprendre molt de la visita, va ser la societat en si , des de fora i abans d'aquest viatge entenia als alemanys com a gent tancada, metòdics, seriosos i tremendament quadrats de ment, suposo que tot això és degut al concepte que es té d'ells des de la distància. Una llengua que resulta agressiva tan sols escoltar-la, un passat negre que encara els hi pesa i avantatges tecnològics que només s'entendrien aportant sacrifici, esforç i hores de dedicació. Molts tòpics...i errats tots, a la hora de la veritat, el tracte m'ha sorprès en tots els sentits, són gent oberta, amb molt poder de comunicació, hospitalaris i amb una ment molt més global que la majoria de catalans. Accepten a l'immigrant com a una persona més, sense diferències. També el treballador està molt ben considerat en la seva empresa, amb innumerables serveis i condicions de treball que aquí podria semblar surrealista. Vehicle d'empresa per cada treballador amb via lliure de targeta de gasoil fins i tot per a ús personal, un horari més que flexible, dietes pagades, zona d'esbarjo pels treballadors amb futbolí, diana de dards electrònica, amb cafès, begudes i cosetes per picar, gratuïtes etc etc...Un exemple clar del bon ambient de treball que generen aquestes condicions és que el divendres quan és la hora de plegar (les 17:30), simplement pleguen veles mitja horeta abans, per poder prendre's una cerveseta amb el "jefe" a la fresca, impensable per aquí no? Durant la setmana i després de la feina feta, varem poder fer un tastet d'algunes de les coses que es poden trobar per aquella zona, alguns restaurants, ciutats properes i entre altres un museu de vehicles clàssics d'un particular, tot anant cap allà amb un autocar de la postguerra ja s'insinuava que el senyor en qüestió no solament era un malalt del motor i la restauració, sinó que a més a més la seva butxaca li permetia poder fer les coses com calen, i tenir cotxes quasi únics, com un Maserati que només en resten 11 al món, o un Mercedes Sls de primera generació que en sobreviuen no més de 30, entre altres també hi havia un Porsche del 65, innumerables motos etc.. Una col·lecció digne d'un museu nacional que la pot gaudir un sol particular.

Visita al Far i la Salud

2009-10-26T12:47:00.000+01:00

Aquest diumenge vaig fer una petita excursió amb el Copa fins als Santuaris del Far i la Salud, una vegada allà es pot veure tota la comarca de la Selva, la Garrotxa i Osona des d'una posició privilegiada. El dia no era massa clar però es podia veure tota la serra de les Guilleries, amb el pantà de Susqueda als seus peus. I és que 1123 metres sobre un cingle donen per veure quasi tota la província de Girona, i en dies clars fins i tot el mar.

Revivint la Guerra Civil

2009-10-04T13:35:00.000+02:00

Aquest diumenge vam estar a la primera trobada en record del camp de l’aviació republicana a Tapioles. Fou impressionant veure com avions de més de 70 anys, no solament descansaven al mig de la pista d’herba sinó que eren màquines plenament funcionals i havien vingut volant des de diferents indrets per mèrits propis. Planejaven per la zona com si fóssim en plena dècada dels 30. Vam poder reviure una escena de la nostra història durant la guerra civil, quan les tropes de Franco van ocupar Tortellà, descobrint el camp d’aviació, diversos motors amagats a l’església del poble i varis components de les carcasses en una casa propera. També es va obrir el refugi, inalterable al pas dels anys i adequat per la ocasió. Els cotxes hi van tenir cabuda, alguns de l’època i alguns més vells inclús. En la nau annexa al camp es podia veure l’exposició "la retirada" de Camprodon, amb un recull d’imatges de troballes i vàries armes exposades que havien estat abandonades durant l’èxode cap a França de les tropes republicanes, al seu pas per les muntanyes de Camprodon. En resum va ser una jornada molt grata, tant per l’afició a la història, com a les màquines velles i el goig d’un dia assolellat en plena natura.

Final Supercopa d'Espanya, CAMPIONS!

2009-09-23T14:30:00.000+02:00

El primer títol de la temporada no solament era això, sinò una oportunitat per a creure que la temporada passada no era més que el principi d'una era. L'equip no va caure en falsos enganys i va lluitar el títol com el que més, i d'aquí el resultat. Un altra copa a les vitrines les museu!

Trofeu Joan Gamper 2009

2009-09-20T14:34:00.000+02:00

Enguany la presentació del nostre barça tenia una nova motivació afegida, el fitxatge del nou killer Ibra. Llàstima de la derrota, però si una copa podem deixar escapar aquesta temporada es aquesta sens dubte. Una gran festa que vam rematar amb una visita al Hard Rock Cafe Bcn!

Retorn al món real

2009-08-31T14:36:00.002+02:00

Les vacances s'han acabat per deixar pas a la rutina amb la corresponent depressió postvacacional. Aquesta vegada han passat com aquell que res, sense deixar grans viatges per explicar, però si amb petites aventures i sobretot amb molts canvis a nivell personal. Podem dir que aquest blog ja té una seu oficial, qui ens vulgui visitar serà benvingut no cal dir-ho. Noves motivacions que de ben segur donaran maldecaps i dificultats però amb un premi al rerafons com és la independència que suposa tenir un sostre propi.

Portaventura en familia

2009-08-21T14:35:00.000+02:00

Una de les sortides que vam fer aquests dies va estar a Portaventura, realment un dels millors dies d'aquestes vacances, on vam poder passar-ho pipa en totes (o quasi totes) les atraccions, la nova furius bacon amb una acceleració brutal, el mític dragon kan, l'estampida etc etc..També vam assistir als espectacles de la polinesia i l'oest, i també als bars i restaurants! Un dia molt intens que esperem repetir ben aviat

Desconectant a la Costa Brava

2009-08-20T14:35:00.000+02:00

Uns dies també els vam passar a Platja d'aro, on sencillament vam descansar, relaxar-nos i disfrutar de les vacances amb totes les lletres. Sol, platja, restaurants i terrassetes van ser les claus de l'èxit.

Senderisme al castell de Montgrí

2009-08-02T15:25:00.000+02:00

Avui hem fet un sender de gran recorregut, des del poble de Torroella de Montgrí fins al castell de Montgrí, cal dir que la ruta no ha estat massa dura, uns 45 minuts de pujada, dreta i empedrada i això si, sota un Sol d'aquells que et recorden constantment en quin mes vivim. Però les vistes i l'airet que ens esperaven a dalt s'ho valen. Unes vistes magnífiques de la diferents platges de la Costa Brava, l'Estartit amb les illes Medes, l'Escala, Sant Pere Pescador i tota la plana de l'interior com Torroella i el riu Ter.
El Castell va ser construït pel regnat dels comptes de Barcelona, els més poderosos de Catalunya en aquella època, Jaume II pretenia intimidar i controlar als comptes d'Empúries. I de ben segur que ho va aconseguir perquè el castell es presenta imponent des de baix a la plana.De fet el castell no va ser mai acabat, només les 4 torres i les parets exteriors s'alcen damunt la rocosa muntanya. Actualment esdevé un símbol de Torroella i molts senderistes i turistes fan la ruta fins a dalt.
Ha estat bé conèixer una mica més de la nostra terra, sovint ens fascinem per la història de països llunyans, i desconeixem que ben a prop disposem de llocs que es mereixen esser visitats i reconeguts com el que són, trossets del nostre passat.

World Magnetic Tour by Metallica, Madrid

2009-07-19T12:10:00.002+02:00

Una petita mostra del que va ser el concert de Metallica a Madrid, increïble, 2 hores i 15 minuts de concert sense treves ni descansos. Estan en plena forma! Temes vells, temes nous i canya, realment va valer la pena anar fins allà per veure'ls...

He penjat un parell de vídeos al YouTube, aquí passo els enllaços:

http://www.youtube.com/watch?v=Zl43dGoxFpM

http://www.youtube.com/watch?v=iXf89l-K3tE

Una escapadeta a Madrid

2009-07-17T18:27:00.002+02:00

Madrid, una ciutat gratament sorprenent. D'entrada la "gran capital" no despertava gaire el meu interès, la meva primera visita va ser durant el gener del 2008, en una visita fugaç també.
Una vegada hi ets, realment és una ciutat bonica i per sobre de tot, una ciutat neta i cuidada, netíssima! Al final et preguntes com s'ho fan per tenir tots els raconets de la ciutat en un estat tan immaculat i tan cuidat.
Potser és que durant el dia de la visita només vam centrar-nos en visitar les parts més turístiques, però aquesta és la sensació que em va deixar Madrid. Vam enganxar un dia molt calorós, i depèn dels moments es feia difícil caminar sota el Sol, així que ens ho vam agafar amb calma, i vam gaudir molt de les ombres i parcs que hi ha. Sobretot vam fer la part del centre, i la més turística, la Plaza del Sol, la Puerta de Alcalá, la Plaza Mayor, la Cibeles, el Palacio Real, l'estació d'Atocha, el parque del retiro, paseo de la Castellana etc etc.. i com no també alguna "caña y tapeo" va caure...

Viatges anteriors II: Milà

2009-07-13T13:15:00.002+02:00

Milà, la capital de la moda, sens dubte s’ha guanyat a pols aqueta etiqueta, i no només a les grans passarel·les de moda, sinó al carrer, en l’estil de vida que es respira a la ciutat, la forma de vestir de la gent, d’actuar, les boutiques, o tan sols el simple fet de prendre un cafè en una terrassa ja desprèn elegància i saber estar.
És una gran ciutat no massa gran, el que d’entrada sorprèn és la diferència que hi ha en les diferents zones de la ciutat, els estils dels edificis, la cuina, la cura de l’entorn etc.. cada barri resulta diferent en algun sentit.
L’edifici més significatiu és el Duomo, realment espectacular, s’aprecia en cada pedreta el perquè dels més de 400 anys per la seva construcció.
Per moure’s per la ciutat la millor opció són els innumerables tramvies que hi ha, o el metro. Sovint les distàncies no són llargues i fins i tot es pot anar caminant d’un lloc a l’altra, a excepció d’algun de l’estadi de San Siro, que es troba als afores d la ciutat, a una mitja horeta amb tramvia.
Els llocs que vam visitar en la nostra estada de 4 dies van ser: El Castello sforzesco, el Duomo i el centre la ciutat amb la impetuosa galleria Vittorio Emmanuelle II i la piazza della scala, alguns jardins de la ciutat, parcs, el mercat d’un petit barri, el museo de la cienza molt recomanable o obligatori, i la molt avorrida pinacoteca di brera. L’església de Santa maria de la Grazzie, la part sud de la ciutat amb molts restaurant i molt ambient, la torre pirelli, l’estazione centralle, i fins i tot vam poder gaudir d’un partit a San Siro de l’Inter Vs Palermo. En resum , 4 dies bastant actius però no estressants, com he dit la ciutat és gran però amb 3-4 dies es pot visitar fins a l’últim raconet. Per cert, les pizzes molt bones i la pasta increïblement millor del que ens serveixen per terres Catalanes.

Arrivederci!

Viatges anteriors I: Escòcia

2009-07-12T10:28:00.002+02:00

Escòcia, un país amb història pròpia i relegat a formar part del seu antic veí derrotat. D’entrada , i deixant de banda comparacions polítiques o cites pel·liculeres (vegi's Braveheart), quan recordo Escòcia, automàticament les primeres paraules que se’m presenten a la memòria són: Història, verd i aigua abundant.

Seria un forma ràpida de catalogar aquest país. Hi ha una gran quantitat de castells, alguns més conservats que altres, alguns obligatoris en qualsevol visita, d’altres desestimables o fins i tot no recomanables.

Per sobre de tot el que recomanaria per visitar el país a fons és disposar d’un vehicle. També disposar d’un GPS i d’una bona guia. No és per simple comoditat, o llibertat de moviments, sinó que penso i puc afirmar per experiència pròpia, que sense aquests dos elements resultaria impossible poder gaudir de tots els indrets de que disposa.

Alguns indrets visitats: